Ara que acabo d’elaborar aquesta activitat, quedo contenta amb la feina que he fet, si més no, he intentat seguir les indicacions i espero haver-ho aconseguit. A més he après moltes coses noves, no només a nivell teòric, sinó també a nivell pràctic i de possibilitats futures.
Però també crec que sempre podem millorar, per això espero la següent activitat per aprofundir més i per seguir millorant.
Ara que han passat uns dies des que vaig acabar la pac, m'agradaria afegir que, com no he quedat gaire contenta amb el segon mapa, cosa que ha quedat confirmada amb el resultat de l'avaluació que ha fet el Manel, faré la miniactivitat 2.3 per intentar millorar, o més ben dit, fer un bon mapa conceptual.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Realment hi ha hagut canvi conceptual!!!
Abans de començar tenia una concepció molt limitada sobre el que és la TE. Desprès d’haver llegit el mòdul 1, veig totes les possibilitats que ofereix, sempre i quan se’n faci un bon ús.
Ara tinc en compte que les tecnologies no es generen espontàniament sinó que pertanyen a un determinat context (social, polític, econòmic i cultural) que condiciona el seu desenvolupament (J.Cabero,2001).
Que la insatisfacció amb la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia, els problemes polítics i econòmics relacionats amb el desenvolupament cientificotecnològic i els moviments socials de protesta sorgits en els anys 60-70, segons M.J. González i altres (1996), fan sorgir el moviment anomenat CTS que estableix una relació d’interdependència entre la tecnologia, la societat i la ciència i que s’oposa al determinisme tecnològic vigent fins aleshores.
Que tot moviment o canvi que afecti a la societat, genera reaccions a favor o en contra, i en el cas de la tecnologia també. Han sorgit un seguit de mites anomenats en aquest cas tecnològics, dels quals els que més m’han sobtat han estat el de que les tecnologies són neutrals i el de que com més “botons” millor.
S’ha bipolaritzat la concepció de la tecnologia (tecnòfils i tecnofòbics). D’aquesta darrera concepció vaig prendre’n part en el debat que vam dur a terme sobre la relació CTS. Tot i creure que no tot és blanc o negre, sinó que depèn de molts factors, vaig defendre que la tecnologia ens deshumanitza, com diu L.Munford (1969).
Un altre punt que m’ha fet reflexionar ha estat el paral•lelisme que es crea entre informació i coneixement i la idea de que tenir accés a la informació comporta estar ben informat. Actualment hem de tenir en compte que estem saturats d’informació i el que hem de saber és com i amb quins mitjans seleccionar la informació que ens cal en cada moment.
La concepció de la TE s’ha anat modificant. Gràcies als models i teories de la comunicació ha passat d’estar centrada en el professor i els mitjans d’ensenyament a estar-ho en l’ estudiant, és a dir, s’ha passat d’un paradigma emissionista a un de recepcionista, en el que es té molt en compte què és el que li arriba al receptor.
La psicologia, per la seva part, també ha contribuït a aquest canvi de concepció. Com a destacables, la Gestalt aporta criteris per al disseny visual dels materials formatius, els conductistes ofereixen la significació del reforç com a determinant per adquirir conductes, i els cognitius amb la concepció constructivista afegeixen que el subjecte és el processador actiu de la informació.
La darrera contribució, a aquest canvi de concepció de la TE, la fan les tecnologies de la informació, sobretot en com estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial (noves professions, nous contextos de treball i noves estratègies de formació).
També m’agradaria destacar el canvi d’actitud que he experimentat respecte l’assignatura en si i, molt especialment, envers l’ús de la tecnologia que diàriament utilitzem sobretot en uns estudis virtuals com els que ens ocupen. He passat de tenir un coneixement molt bàsic d’informàtica a defendre’m força bé (comparat amb el que feia fins ara) sobretot en l’ús de determinats programes (word, excel, cmaptools,picasa,...), però també m’atreveixo a descobrir noves coses sense tanta por com tenia a equivocar-me (és equivocant-nos com també aprenem, oi?).
M’he fet el bloc i he après a introduir imatges, he descobert el xat de la UOC, a fer l’índex automàtic, a elaborar mapes conceptuals i compartir-los en la carpeta corresponent (no només del fòrum sinó també en la de “sitios compartidos” del cmaptools), a intervenir en un debat fent servir el model d’argumentació de Toulmin, i no sé quantes cosetes que potser ara mateix oblido.
Resumint, tinc la sensació d’haver après molt i, com a aprenentatge metacognitiu m’atreviria a dir que he fet petites introspeccions per entendre i buscar la manera de fomentar un aprenentatge, com el que estic vivint, en els meus fills, ja que són l’experiència més propera que tinc actualment del procés d’ensenyament aprenentatge.
Per tant, considero que hi ha hagut una ampliació dels coneixements que tenia respecte a la TE i, amb l’elaboració de la Miniactivitat 1.3 i aquesta que en aquest moment m’ocupa, una posterior reorganització de les meves idees al respecte.
Ara tinc en compte que les tecnologies no es generen espontàniament sinó que pertanyen a un determinat context (social, polític, econòmic i cultural) que condiciona el seu desenvolupament (J.Cabero,2001).
Que la insatisfacció amb la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia, els problemes polítics i econòmics relacionats amb el desenvolupament cientificotecnològic i els moviments socials de protesta sorgits en els anys 60-70, segons M.J. González i altres (1996), fan sorgir el moviment anomenat CTS que estableix una relació d’interdependència entre la tecnologia, la societat i la ciència i que s’oposa al determinisme tecnològic vigent fins aleshores.
Que tot moviment o canvi que afecti a la societat, genera reaccions a favor o en contra, i en el cas de la tecnologia també. Han sorgit un seguit de mites anomenats en aquest cas tecnològics, dels quals els que més m’han sobtat han estat el de que les tecnologies són neutrals i el de que com més “botons” millor.
S’ha bipolaritzat la concepció de la tecnologia (tecnòfils i tecnofòbics). D’aquesta darrera concepció vaig prendre’n part en el debat que vam dur a terme sobre la relació CTS. Tot i creure que no tot és blanc o negre, sinó que depèn de molts factors, vaig defendre que la tecnologia ens deshumanitza, com diu L.Munford (1969).
Un altre punt que m’ha fet reflexionar ha estat el paral•lelisme que es crea entre informació i coneixement i la idea de que tenir accés a la informació comporta estar ben informat. Actualment hem de tenir en compte que estem saturats d’informació i el que hem de saber és com i amb quins mitjans seleccionar la informació que ens cal en cada moment.
La concepció de la TE s’ha anat modificant. Gràcies als models i teories de la comunicació ha passat d’estar centrada en el professor i els mitjans d’ensenyament a estar-ho en l’ estudiant, és a dir, s’ha passat d’un paradigma emissionista a un de recepcionista, en el que es té molt en compte què és el que li arriba al receptor.
La psicologia, per la seva part, també ha contribuït a aquest canvi de concepció. Com a destacables, la Gestalt aporta criteris per al disseny visual dels materials formatius, els conductistes ofereixen la significació del reforç com a determinant per adquirir conductes, i els cognitius amb la concepció constructivista afegeixen que el subjecte és el processador actiu de la informació.
La darrera contribució, a aquest canvi de concepció de la TE, la fan les tecnologies de la informació, sobretot en com estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial (noves professions, nous contextos de treball i noves estratègies de formació).
També m’agradaria destacar el canvi d’actitud que he experimentat respecte l’assignatura en si i, molt especialment, envers l’ús de la tecnologia que diàriament utilitzem sobretot en uns estudis virtuals com els que ens ocupen. He passat de tenir un coneixement molt bàsic d’informàtica a defendre’m força bé (comparat amb el que feia fins ara) sobretot en l’ús de determinats programes (word, excel, cmaptools,picasa,...), però també m’atreveixo a descobrir noves coses sense tanta por com tenia a equivocar-me (és equivocant-nos com també aprenem, oi?).
M’he fet el bloc i he après a introduir imatges, he descobert el xat de la UOC, a fer l’índex automàtic, a elaborar mapes conceptuals i compartir-los en la carpeta corresponent (no només del fòrum sinó també en la de “sitios compartidos” del cmaptools), a intervenir en un debat fent servir el model d’argumentació de Toulmin, i no sé quantes cosetes que potser ara mateix oblido.
Resumint, tinc la sensació d’haver après molt i, com a aprenentatge metacognitiu m’atreviria a dir que he fet petites introspeccions per entendre i buscar la manera de fomentar un aprenentatge, com el que estic vivint, en els meus fills, ja que són l’experiència més propera que tinc actualment del procés d’ensenyament aprenentatge.
Per tant, considero que hi ha hagut una ampliació dels coneixements que tenia respecte a la TE i, amb l’elaboració de la Miniactivitat 1.3 i aquesta que en aquest moment m’ocupa, una posterior reorganització de les meves idees al respecte.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Miniact2.1. Comparació dels 2 mapes realitzats.
El primer mapa és força simple i superficial. A més d’estar fet a mà, la qual cosa fa que encara ho sembli més, tot i tenir més nexes, no transmet la interconnexió existent entre ciència, tecnologia i societat, que considero que és la idea fonamental en l’estudi d’aquesta relació.
Ara, desprès d’haver elaborat el de la Miniactivitat 1.3 el veig més dispers i difús en les seves connexions i considero que no expressa la complexitat real existent entre els elements principals.
Presenta més nexes i nodes que el segon, però no crec que això el faci millor, perquè no apareixen conceptes que ara considero fonamentals per intentar explicar la relació que s’estableix entre la ciència, la tecnologia i la societat.
Aquest, tot i ser senzill, o breu (comparant-lo amb els d’altres companys), és força entenedor i transmet les idees que crec més bàsiques del que hem treballat fins ara.
La ciència i la tecnologia mantenen una relació complexa que ha de buscar la complicitat mútua per tal d’assolir uns objectius que sovint són comuns o, si més no, similars i que es fonamenten en la recerca de coneixement. He descobert que la relació de la ciència amb la tecnologia no és unidireccional, és a dir, de vegades la ciència dóna origen a la tecnologia i en d’altres aquesta n’és l’origen.
La ciència i la societat han de mantenir una comunicació fluïda per tal de saber quin coneixement és necessari en cada moment, donada la demanda de coneixement que constantment els individus reclamen.
Aquesta demanda ha de quedar coberta per una sèrie de processos educatius que permeten la transmissió de coneixement i alhora donen resposta a les necessitats que la societat planteja en cada moment. Però, al mateix temps, l’educació ha de garantir que aquesta transmissió sigui el més efectiva possible utilitzant i aprofitant les tecnologies de que es disposi .
Totes aquestes relacions han d’estar subjectes a una idea que m’ha fet pensar molt: el fet que tot canvi i tota relació està determinat pel context social, econòmic, polític i científic.
En l’avaluació de coneixements previs veia una relació més distant i no tant important entre tots els elements que conformen el mapa.
En el segon, queden més lligats i veig molta més interacció, és a dir, que no podem concebre un element sense l’altre.
Seguint el cas que se’ns planteja en el material web (cas 3:Creació de models a classe:classe de literatura britànica) especialment el punt que parla del nombre de nodes, em fan pensar que potser no és suficientment elaborat.
Però si tenim en compte que no hi ha nodes sense sortida (enllaç amb un sol concepte), la centralitat de cada node (a quants conceptes està enllaçat de manera directa o indirecta), que la relació d’enllaç entre nodes de cada proposició són vàlides i coherents i la llei de l’escassetat (si hi ha prou amb un determinat nombre d’enllaços no cal utilitzar-ne més) llavors sí que podríem acceptar que és un mapa ben treballat.
Ara, desprès d’haver elaborat el de la Miniactivitat 1.3 el veig més dispers i difús en les seves connexions i considero que no expressa la complexitat real existent entre els elements principals.
Presenta més nexes i nodes que el segon, però no crec que això el faci millor, perquè no apareixen conceptes que ara considero fonamentals per intentar explicar la relació que s’estableix entre la ciència, la tecnologia i la societat.
Aquest, tot i ser senzill, o breu (comparant-lo amb els d’altres companys), és força entenedor i transmet les idees que crec més bàsiques del que hem treballat fins ara.
La ciència i la tecnologia mantenen una relació complexa que ha de buscar la complicitat mútua per tal d’assolir uns objectius que sovint són comuns o, si més no, similars i que es fonamenten en la recerca de coneixement. He descobert que la relació de la ciència amb la tecnologia no és unidireccional, és a dir, de vegades la ciència dóna origen a la tecnologia i en d’altres aquesta n’és l’origen.
La ciència i la societat han de mantenir una comunicació fluïda per tal de saber quin coneixement és necessari en cada moment, donada la demanda de coneixement que constantment els individus reclamen.
Aquesta demanda ha de quedar coberta per una sèrie de processos educatius que permeten la transmissió de coneixement i alhora donen resposta a les necessitats que la societat planteja en cada moment. Però, al mateix temps, l’educació ha de garantir que aquesta transmissió sigui el més efectiva possible utilitzant i aprofitant les tecnologies de que es disposi .
Totes aquestes relacions han d’estar subjectes a una idea que m’ha fet pensar molt: el fet que tot canvi i tota relació està determinat pel context social, econòmic, polític i científic.
En l’avaluació de coneixements previs veia una relació més distant i no tant important entre tots els elements que conformen el mapa.
En el segon, queden més lligats i veig molta més interacció, és a dir, que no podem concebre un element sense l’altre.
Seguint el cas que se’ns planteja en el material web (cas 3:Creació de models a classe:classe de literatura britànica) especialment el punt que parla del nombre de nodes, em fan pensar que potser no és suficientment elaborat.
Però si tenim en compte que no hi ha nodes sense sortida (enllaç amb un sol concepte), la centralitat de cada node (a quants conceptes està enllaçat de manera directa o indirecta), que la relació d’enllaç entre nodes de cada proposició són vàlides i coherents i la llei de l’escassetat (si hi ha prou amb un determinat nombre d’enllaços no cal utilitzar-ne més) llavors sí que podríem acceptar que és un mapa ben treballat.
Miniactivitat2.1 Canvis respecte els coneixements previs.
Resumint, hi ha hagut canvis importants, especialment en la idea de que el canvi tecnològic no determina el canvi social sinó que hi ha una influència mútua i, també, que la TE no té com a únic objectiu assegurar un bon domini de les TIC.
Gràcies a la lectura dels materials, que ens aporta les teories necessàries per aprofundir en el tema; a la posterior elaboració del cmap, que m’ha ajudat a repassar i a interioritzar determinats conceptes; i a la participació en el debat CTS, que m’ha ajudat a veure diferents enfocaments d’una mateixa situació de tal forma que m’ obre la ment a altres punts de vista i m’ha ensenyat a argumentar les intervencions, a no parlar per parlar.
Gràcies a la lectura dels materials, que ens aporta les teories necessàries per aprofundir en el tema; a la posterior elaboració del cmap, que m’ha ajudat a repassar i a interioritzar determinats conceptes; i a la participació en el debat CTS, que m’ha ajudat a veure diferents enfocaments d’una mateixa situació de tal forma que m’ obre la ment a altres punts de vista i m’ha ensenyat a argumentar les intervencions, a no parlar per parlar.
dijous, 8 d’abril del 2010
Canvis i millores conceptuals
Com bé deia ahir, és força evident que tots, en certa manera, hem canviat la nostra manera de veure la tecnologia, i concretament les NTIC que són les que especialment ens ocupen en aquesta assignatura.
Personalment, les lectures que ens ha facilitat el Manel i la participació en el debat CTS, m'han ajudat a obrir els ulls i a superar, mica en mica, la por que tenia a la tecnologia en general i a la TE en concret. Ara em sento més valenta i crec que no hem de ser radicals ni en un enfocament tecnodeterminista ni en un de sociodeterminista. Que en cada moment hem de fer un bon ús dels estris que tenim més a l'abast i, alhora, saber treure'n el màxim de profit.
En els canvis que he fet del primer mapa (escanejat) al segon i, amb molta més claredat, al tercer es fa palès que hi ha hagut certa evolució. Tot i que el tercer mapa en si no conté excessius enllaços perquè vaig creure oportú que fossin mapes explícits i el més entenedors possibles.
Personalment, les lectures que ens ha facilitat el Manel i la participació en el debat CTS, m'han ajudat a obrir els ulls i a superar, mica en mica, la por que tenia a la tecnologia en general i a la TE en concret. Ara em sento més valenta i crec que no hem de ser radicals ni en un enfocament tecnodeterminista ni en un de sociodeterminista. Que en cada moment hem de fer un bon ús dels estris que tenim més a l'abast i, alhora, saber treure'n el màxim de profit.
En els canvis que he fet del primer mapa (escanejat) al segon i, amb molta més claredat, al tercer es fa palès que hi ha hagut certa evolució. Tot i que el tercer mapa en si no conté excessius enllaços perquè vaig creure oportú que fossin mapes explícits i el més entenedors possibles.
dimecres, 7 d’abril del 2010
REFLEXIONS......
Ha començat de ple la PAC2. De nou una aventura!!!!
No sé quants cops m'he llegit l'enunciat!!!Hi ha tanta informació!!!
M'estic adonant que quan llegeixo sovint em disperso (per això m'ho he de llegir tants cops).
Amb aquesta assignatura m'estic adonant que vivim en un món dispers....no ens concentrem prou en el que fem en cada moment...i només pensem en el que vindrà...deixant passar cada segon de les nostres vides sense disfrutar-lo al 200%!!!!!
No cal dir que, només per això ja val la pena haver començat a treballar amb aquesta assignatura. Si bé és cert que en algun moment em desespero perquè no sé ben bé què cal fer, en d'altres dono gràcies pel que estic aprenent. Estem acostumats a moure'ns com el "borregos" i el nostre esperit crític el tenim més que adormit!!!
Amb aquesta assignatura estem despertant....no hem de tenir por a preguntar ni a dubtar....NINGÚ neix ensenyat, oi??
És clar que estic aprenent, ja només els conceptes sinó el que hi ha més enllà.....
És aquesta la inquietud que ens ha de guiar en els nostres aprenentatges i en el dia a dia de les nostres vides!!!!
GRÀCIES!!!!!!
No sé quants cops m'he llegit l'enunciat!!!Hi ha tanta informació!!!
M'estic adonant que quan llegeixo sovint em disperso (per això m'ho he de llegir tants cops).
Amb aquesta assignatura m'estic adonant que vivim en un món dispers....no ens concentrem prou en el que fem en cada moment...i només pensem en el que vindrà...deixant passar cada segon de les nostres vides sense disfrutar-lo al 200%!!!!!
No cal dir que, només per això ja val la pena haver començat a treballar amb aquesta assignatura. Si bé és cert que en algun moment em desespero perquè no sé ben bé què cal fer, en d'altres dono gràcies pel que estic aprenent. Estem acostumats a moure'ns com el "borregos" i el nostre esperit crític el tenim més que adormit!!!
Amb aquesta assignatura estem despertant....no hem de tenir por a preguntar ni a dubtar....NINGÚ neix ensenyat, oi??
És clar que estic aprenent, ja només els conceptes sinó el que hi ha més enllà.....
És aquesta la inquietud que ens ha de guiar en els nostres aprenentatges i en el dia a dia de les nostres vides!!!!
GRÀCIES!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
