Realment hi ha hagut canvi conceptual!!!

Abans de començar tenia una concepció molt limitada sobre el que és la TE. Desprès d’haver llegit el mòdul 1, veig totes les possibilitats que ofereix, sempre i quan se’n faci un bon ús.
Ara tinc en compte que les tecnologies no es generen espontàniament sinó que pertanyen a un determinat context (social, polític, econòmic i cultural) que condiciona el seu desenvolupament (J.Cabero,2001).
Que la insatisfacció amb la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia, els problemes polítics i econòmics relacionats amb el desenvolupament cientificotecnològic i els moviments socials de protesta sorgits en els anys 60-70, segons M.J. González i altres (1996), fan sorgir el moviment anomenat CTS que estableix una relació d’interdependència entre la tecnologia, la societat i la ciència i que s’oposa al determinisme tecnològic vigent fins aleshores.
Que tot moviment o canvi que afecti a la societat, genera reaccions a favor o en contra, i en el cas de la tecnologia també. Han sorgit un seguit de mites anomenats en aquest cas tecnològics, dels quals els que més m’han sobtat han estat el de que les tecnologies són neutrals i el de que com més “botons” millor.
S’ha bipolaritzat la concepció de la tecnologia (tecnòfils i tecnofòbics). D’aquesta darrera concepció vaig prendre’n part en el debat que vam dur a terme sobre la relació CTS. Tot i creure que no tot és blanc o negre, sinó que depèn de molts factors, vaig defendre que la tecnologia ens deshumanitza, com diu L.Munford (1969).
Un altre punt que m’ha fet reflexionar ha estat el paral•lelisme que es crea entre informació i coneixement i la idea de que tenir accés a la informació comporta estar ben informat. Actualment hem de tenir en compte que estem saturats d’informació i el que hem de saber és com i amb quins mitjans seleccionar la informació que ens cal en cada moment.
La concepció de la TE s’ha anat modificant. Gràcies als models i teories de la comunicació ha passat d’estar centrada en el professor i els mitjans d’ensenyament a estar-ho en l’ estudiant, és a dir, s’ha passat d’un paradigma emissionista a un de recepcionista, en el que es té molt en compte què és el que li arriba al receptor.
La psicologia, per la seva part, també ha contribuït a aquest canvi de concepció. Com a destacables, la Gestalt aporta criteris per al disseny visual dels materials formatius, els conductistes ofereixen la significació del reforç com a determinant per adquirir conductes, i els cognitius amb la concepció constructivista afegeixen que el subjecte és el processador actiu de la informació.
La darrera contribució, a aquest canvi de concepció de la TE, la fan les tecnologies de la informació, sobretot en com estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial (noves professions, nous contextos de treball i noves estratègies de formació).

També m’agradaria destacar el canvi d’actitud que he experimentat respecte l’assignatura en si i, molt especialment, envers l’ús de la tecnologia que diàriament utilitzem sobretot en uns estudis virtuals com els que ens ocupen. He passat de tenir un coneixement molt bàsic d’informàtica a defendre’m força bé (comparat amb el que feia fins ara) sobretot en l’ús de determinats programes (word, excel, cmaptools,picasa,...), però també m’atreveixo a descobrir noves coses sense tanta por com tenia a equivocar-me (és equivocant-nos com també aprenem, oi?).
M’he fet el bloc i he après a introduir imatges, he descobert el xat de la UOC, a fer l’índex automàtic, a elaborar mapes conceptuals i compartir-los en la carpeta corresponent (no només del fòrum sinó també en la de “sitios compartidos” del cmaptools), a intervenir en un debat fent servir el model d’argumentació de Toulmin, i no sé quantes cosetes que potser ara mateix oblido.
Resumint, tinc la sensació d’haver après molt i, com a aprenentatge metacognitiu m’atreviria a dir que he fet petites introspeccions per entendre i buscar la manera de fomentar un aprenentatge, com el que estic vivint, en els meus fills, ja que són l’experiència més propera que tinc actualment del procés d’ensenyament aprenentatge.
Per tant, considero que hi ha hagut una ampliació dels coneixements que tenia respecte a la TE i, amb l’elaboració de la Miniactivitat 1.3 i aquesta que en aquest moment m’ocupa, una posterior reorganització de les meves idees al respecte.