Miniact2.1. Comparació dels 2 mapes realitzats.

El primer mapa és força simple i superficial. A més d’estar fet a mà, la qual cosa fa que encara ho sembli més, tot i tenir més nexes, no transmet la interconnexió existent entre ciència, tecnologia i societat, que considero que és la idea fonamental en l’estudi d’aquesta relació.
Ara, desprès d’haver elaborat el de la Miniactivitat 1.3 el veig més dispers i difús en les seves connexions i considero que no expressa la complexitat real existent entre els elements principals.
Presenta més nexes i nodes que el segon, però no crec que això el faci millor, perquè no apareixen conceptes que ara considero fonamentals per intentar explicar la relació que s’estableix entre la ciència, la tecnologia i la societat.
Aquest, tot i ser senzill, o breu (comparant-lo amb els d’altres companys), és força entenedor i transmet les idees que crec més bàsiques del que hem treballat fins ara.
La ciència i la tecnologia mantenen una relació complexa que ha de buscar la complicitat mútua per tal d’assolir uns objectius que sovint són comuns o, si més no, similars i que es fonamenten en la recerca de coneixement. He descobert que la relació de la ciència amb la tecnologia no és unidireccional, és a dir, de vegades la ciència dóna origen a la tecnologia i en d’altres aquesta n’és l’origen.
La ciència i la societat han de mantenir una comunicació fluïda per tal de saber quin coneixement és necessari en cada moment, donada la demanda de coneixement que constantment els individus reclamen.
Aquesta demanda ha de quedar coberta per una sèrie de processos educatius que permeten la transmissió de coneixement i alhora donen resposta a les necessitats que la societat planteja en cada moment. Però, al mateix temps, l’educació ha de garantir que aquesta transmissió sigui el més efectiva possible utilitzant i aprofitant les tecnologies de que es disposi .
Totes aquestes relacions han d’estar subjectes a una idea que m’ha fet pensar molt: el fet que tot canvi i tota relació està determinat pel context social, econòmic, polític i científic.
En l’avaluació de coneixements previs veia una relació més distant i no tant important entre tots els elements que conformen el mapa.
En el segon, queden més lligats i veig molta més interacció, és a dir, que no podem concebre un element sense l’altre.
Seguint el cas que se’ns planteja en el material web (cas 3:Creació de models a classe:classe de literatura britànica) especialment el punt que parla del nombre de nodes, em fan pensar que potser no és suficientment elaborat.
Però si tenim en compte que no hi ha nodes sense sortida (enllaç amb un sol concepte), la centralitat de cada node (a quants conceptes està enllaçat de manera directa o indirecta), que la relació d’enllaç entre nodes de cada proposició són vàlides i coherents i la llei de l’escassetat (si hi ha prou amb un determinat nombre d’enllaços no cal utilitzar-ne més) llavors sí que podríem acceptar que és un mapa ben treballat.