Situació de la miniact 2.3

El debat CTS va ser molt participatiu, si més no des del meu punt de vista i tenint en compte que calia seguir el model d’argumentació de Toulmin per millorar el contingut de les aportacions.
La meva visió de la relació de la Ciència, la Tecnologia i la Societat, que en un principi era força més sociodeterminista, ha canviat. Amb la participació al debat he après que no podem ser deterministes, ni cap a una visió ni cap a l’altra. Tot és relatiu i, com a tal, depèn del color del vidre amb el que es mira.
El mapa que he dut a terme inclou les aportacions de dues companyes que van participar en la carpeta Relació CTS en el Fil Determinisme. De la banda sociodeterminista (lletra vermella) la Pilar Llompart Bennassar i de la tecnodeterminista (lletra verda)la Marta Civit Vergara.
Arrel del missatge de la Pilar “Cal una resposta reflexiva” hi va haver força interacció.
La resposta del bàndol tecnodeterminista no es va fer esperar, la Marta Civit Vergara va contraargumentar.
A grans trets, en aquest fil de conversa, van “guanyar” les aportacions fetes pel bàndol tecnodeterminista.
Aquest breu resum de les aportacions a aquest fil del debat m’ajuden a afirmar que hi va haver construcció de coneixement perquè les aportacions havien de seguir el model d’argumentació de Toulmin i això restringeix els missatges que aporten poca informació i afavoreix intervencions interessants i, sobretot, ben recolzades. El fet de participar en dos bàndols també facilita i, alhora estimula, la participació, i això afegeix interès i desperta reaccions, sovint molt interessants i enriquidores. A més, s’obtenen diferents punts de vista d’una mateixa idea.
M’ha semblat interessant enfrontar les dues posicions i fer un mapa resultant d’aquesta confrontació que sintetitzi les dues postures envers la relació CTS. Abans de confeccionar-lo he consultat diversos mapes compartits en l’espai de “sitios compartidos de cmaptools” i desprès de fer-ho he contactat amb diverses companyes per demanar els seus cmaps del debat i per consultar algunes de les seves realitzacions.
El resultat és un mapa que segueix el model d’argumentació de Toulmin i inclou totes dues postures.